Riscos naturals
Els boscos i els riscos naturals en zona de muntanya estan estretament relacionats. Als Pirineus, l'erosió fa que els sòls siguin més fràgils. Més de 560 municipis francesos estan exposats a riscos d'allau, despreniment de roques, erosió, crescudes torrencials o esllavissades de terra. Des de 1860 i per lluitar contra aquests riscos, l'Estat francès replanta les zones més inestables: conques fluvials, vora de torrents, preses, etc.
En el marc de la seva gestió dels boscos públics, el servei de Restauració de Terrenys de Muntanya de l'Oficina Nacional de Boscos (ONF-RTM) intervé d'aquesta manera en més de 11 000 hectàrees de terreny de risc en el sud-oest de França. També és important que les accions realitzades pels actors implicats en el tema "Riscos naturals" tinguin en compte l'escala pirinenca.
Els episodis torrencials i els fenòmens climàtics extrems més freqüents són esdeveniments on les incidències geològiques condueixen a l'augment dels riscos naturals. Les crescudes/inundacions, moviments/esllavissades de terra, el despreniment de roques i les allaus constitueixen els principals riscos que afecten tota la cadena.
Per l'important paper dels boscos a l'hora d'atenuar aquests riscos naturals, les accions realitzades en el marc del projecte sobre els temes "Boscos" i "Riscos naturals" es tractaran a part.
Els treballs realitzats dins de l'acció "Riscos naturals" serviran per posar en marxa uns indicadors per comprendre millor l'evolució dels riscos naturals als Pirineus (torrents, allaus, esllavissades de terra i despreniments de roques) i, des del punt de vista de les modificacions climàtiques, per analitzar el paper del bosc en relació amb aquests riscos naturals i abordar la manera com aquestes modificacions poden influir en el paper de protecció que exerceixen els boscos de muntanya.
Objectius de l'acció
L'objectiu consisteix a determinar la geomorfologia dels "llocs d'intervenció", comprendre millor l'evolució dels riscos naturals (torrents, allaus, esllavissades de terra i despreniment de roques) en relació amb el canvi climàtic, analitzar el paper del bosc davant d'aquests riscos naturals i abordar la manera com aquestes modificacions poden influir en el paper de protecció que exerceixen els boscos de muntanya.
Resultats esperats
- Identificació sintètica dels riscos naturals que existeixen a les zones de muntanya i harmonització del vocabulari que utilitzen els diferents actors francesos i espanyols.
- Intercanvis tècnics i determinació d'una metodologia cartogràfica comuna per aplicar a les zones de referència (7 o 8 zones al nivell de la conca fluvial repartides per tot el massís pirinenc).
- Cartografia compartida a escala 1/50 000 (fins i tot 1/30 000) de les zones de referència.
- Sensibilització dels actors locals i dels responsables de la protecció de les poblacions forestals.
- Proposta d'una xarxa de parcel·les permanents de seguiment dels efectes produïts pel canvi climàtic.
- Definició d'una metodologia compartida i realització de diagnòstics geomorfològics, bioclimàtics, forestals, ecològics i socioeconòmics a diferents escales (algunes variables poden fer referència tant a les zones de referència com als llocs d'intervenció però també a algunes parcel·les de seguiments, dins i fora dels llocs d'intervenció (fins i tot fora de les zones de referència).
- Proposta de tècniques d'intervenció forestal contra els riscos naturals.
- Realització d'un protocol comú de seguiment dels indicadors i identificació dels indicadors del canvi climàtic.
- Definició de criteris per a la gestió dels boscos de muntanya tenint en compte el factor "canvi climàtic".
- Formulació d'orientacions de gestió forestal en funció de diferents contextos i del factor "canvi climàtic".
- Adaptació i posada en comú de mètodes per al diagnòstic bioclimàtic.
- Informes tècnics.
Principals etapes
1. Informe històric, normatiu i reglamentari sobre els tipus de boscos de protecció.
2. Criteris de consideració dels riscos naturals vinculats als boscos de muntanya.
3. Selecció de les zones de referència, dels llocs d'intervenció i de les parcel·les de seguiment.
4. Paràmetres, diagnòstics i descripció dels contextos, sobretot geològics, en les zones de referència identificades.
5. Elaboració d'una metodologia comuna per a la cartografia dels riscos naturals i la cartografia de les zones de referència (caracterització espacial dels riscos, els punts forts i de la coberta forestal + aportació geològica, susceptibilitat a les esllavissades de terra, pertinència d'una caracterització hidrogeològica).
6. Caracterització del context hidrogeològic de les conques fluvials en 4 llocs d'intervenció:
- Apreciació del funcionament hidrogeològic de les capes d'aigua subterrànies existents (aptitud dels terrenys per a la rasa o la infiltració, estimació de la recàrrega, evolució dels nivells d'aigua i/o dels cabals).
- Instrumentació de les conques adaptada als diferents contextos geològics (estacions hidròmetre, registre automàtic dels nivells d'aigua, mesura de la permeabilitat dels terrenys, de la humitat dels sòls, etc.), I posada en marxa d'un seguiment adaptat al context de cada un dels llocs seleccionats.
- Geotècnica per a la mesura de les esllavissades de terra.
7. Anàlisi i posada en marxa de tècniques d'intervenció contra riscos naturals: el bosc com a punt fort (tempestes, incendis, patologies forestals, fauna) i com a factor d'influència sobre el risc (riscos torrencials, allau, esllavissades de terra, despreniment de roques).
8. Posada en marxa operativa d'eines i mètodes de seguiment dels indicadors del canvi climàtic (protocol comú de seguiment en les parcel·les) i inventari de l'estat inicial (dades, mesures).
9. Intercanvis, definició de criteris per a la gestió dels boscos de muntanya i formulació d'orientacions de gestió en funció dels contextos.
10. Proposta de solucions de consolidació o protecció dels punts forts per disminuir el risc inherent a les esllavissades de terra (bibliografia, valoració).
11. Redacció d'un informe final sobre la part de lliscament de terra del tema prioritari "Riscos naturals" que inclogui la cartografia geològica així com els estudis hidrogeològics i hidrològics.
Indicadors del canvi climàtic (en el marc de l'OPCC)
| Indicateur pressenti pour suivre le CC | Action pour la mise en œuvre |
| Evolution cartographique des territoires à fort aléa « risque naturel » | La cartographie de l’aléa proposée des zones de références constitue une photographie à l’instant T. L’évolution climatique permettra d’évaluer le comportement des sols vis-à-vis du couvert végétal et des changements climatiques (variation du facteur eau principalement) |
| Evolution du débit naturel/restitué des eaux de surface | Certaines zones de référence sont ou feront l’objet d’une évaluation des ressources hydrogéologiques et nécessiteront des mesures de débits qu’il faudra suivre dans le temps |
| Suivi piézométrique des eaux souterraines | Si les zones de référence sont déjà équipées de piézomètres, il faudra vérifier la qualité des données acquises, dans d’autres cas nous serons peut être amenés à équiper un secteur. Dans tous les cas les piézomètres sélectionnés feront partis du réseau de suivi Pyrénéen à construire |
Socis
Per aquesta acció, el BRGM i els seus socis: GEIE FORESPIR i la seva xarxa d'actors forestals (consulteu l'acció "Bosc") formada per gestors, enginyers forestals i també assessors i experts en riscos naturals en zona de muntanya que garanteixen la bona execució de l'acció.
Crédit photos : RTM
Contacta
Phillipe ROUBICHOU : Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
