Les causes de l'evolució del clima i les tendències observades

L'últim informe del GIEC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre l'Evolució del Clima), publicat el 2007, va establir que "les emissions mundials de GEH atribuïbles a les activitats humanes han augmentat des de l'època preindustrial, amb un increment del 70% entre 1970 i 2004 (...). L'essencial de la pujada de la temperatura mitjana del planeta observada des de mitjans segle XX se li atribueixen, molt probablement, a l'augment de les concentracions de GEH d'origen humà (...)". Aquesta relació reafirma que els factors naturals (sobretot, la radiació solar i l'activitat volcànica) no poden per si sols explicar aquest fenomen i confirma, amb bastanta seguretat, que l'essencial de l'increment observat en la temperatura mitjana del planeta des de mitjans segle XX es deu a l'augment de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle causades per les activitats d'origen humà.



Emissions mondials de gasos d'afecte d'hivernacle d'origen humà

emissions mondiales gaz a effet de serre
Font: GIEC, 2007

Les principals fonts de gasos d'efecte d'hivernacle causats per l'home són:

  • la crema de combustibles fòssils que s'utilitza en els transports, la indústria, les llars i la producció d'electricitat;
  • l'agricultura i els canvis en la utilització dels sòls, com la desforestació;
  • l'abocament de residus
  • la utilització de gasos industrials fluorats

 

Emissions totals de GES per sector a Europa -27, 2008

emissions totales ges par secteur

Font: www.eea.europa.eu/fr/themes/climate/about-climate-change

Descarregar un document sobre "El canvi climàtic observat i els efectesconstatats" a nivell mundial, europeu, nacional i pirinenc,  en francès, espaynol anglès


El canvi climàtic: previsions i efectes esperats

Intentar preveure com serà el clima de la Terra l'any 2100 és un exercici que va més enllà de les Ciències del Clima. De fet, per a això necessitaríem formular hipòtesis sobre la manera com les societats humanes es desenvoluparan per saber quins gasos d'efecte d'hivernacle seran expulsats a l'atmosfera durant el proper segle i en quina quantitat. Caldria intentar respondre a preguntes com" ¿Quants éssers humans hi haurà a la Terra?", "Quina forma de vida portaran?", "Hi haurà creixement o recessió?", "Quin tipus d'economia existirà?"," Quines tecnologies s'hauran desenvolupat?"," Quines polítiques de lluita contra el canvi climàtic es duran a terme?", etc.

L'estratègia adoptada per tenir en compte aquestes incerteses inherents a les societats humanes ha estat la de definir els escenaris econòmics, així com estudiar les seves conseqüències climàtiques. Aquests escenaris procedeixen, de moment, d'un informe del GIEC conegut pel seu acrònim en anglès, SRES (Informe Especial sobre els Escenaris d'Emissió). En aquest, trobem 4 famílies d'escenaris: la família A1 agrupa els escenaris on es produeix un creixement ràpid i una forta globalització (dins d'aquesta família, A1T suposa l'ús de tecnologies amb poca emissió de carboni, mentre que en A1FI es produiria un gran desenvolupament dels combustibles fòssils, per exemple). A2 també és un escenari de creixement, amb una globalització menor. B1 imagina, en una economia globalitzada, formes de vida més econòmiques i un increment del consum dels béns materials més feble, mentre que B2, encara que també creu en aquesta última hipòtesi, es donaria en un món regionalitzat. Cap d'aquests escenaris té com a objectiu representar els efectes d'una política activa de lluita contra l'escalfament climàtic: són, en certa manera, escenaris "sense intervenció". No es tracta de preveure el futur, sinó de projectar un conjunt de futurs possibles on cap és més probable que els altres.

L'objectiu final seria la de guiar, de la millor manera possible, la decisió pública.

Descarregar un document sobre "El canvi climàtic previst i els efectes esperats" a nivell mundial, europeu, nacional i pirinenc, francèsespaynol i anglès  i català (properament)


Normativa

El canvi climàtic és un dels majors reptes de la humanitat dels propers anys. L'augment de les temperatures, les glaceres que es fonen, la multiplicació de les sequeres i les inundacions són signes que el canvi climàtic ha començat. Els riscos per al planeta i les generacions futures són enormes i obliguen a decidir a actuar amb urgència. Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides, deia així en una delaración de 2007: "El repte del canvi climàtic, i el que fem per afrontar-lo, serà determinant per a nosaltres, la nostra època i el nostre patrimoni mundial". Subratlla, d'aquesta manera, el caràcter crucial de les decisions polítiques i de la legislació en relació en la lluita contra el canvi climàtic.

Des de fa diversos anys, la Unió Europea s'ha compromès amb aquesta lluita, a nivell intern i internacional, i n'ha fet una prioritat, sent la política en matèria de canvi climàtic el reflex d'aquesta. Referent a això, la Unió Europea s'ha posat al capdavant de l'acció mundial contra el canvi climàtic comprometent-se a reduir d'aquí al 2020 les seves emissions de CO2 i altres gasos d'efecte d'hivernacle almenys un 20% respecte als nivells de 1990.

No obstant això, les decisions preses a nivell internacional i europeu hauran, així mateix, de repetir-se a nivell nacional. D'aquesta manera, França, Espanya i Andorra poden adoptar plans i legislacions per tal d'adquirir un rol major en la lluita contra el canvi climàtic, sobretot, al massís pirinenc.

Descarregui el document "Contextos reglamentaris (mundial, europeu, nacional)"  en francèsespaynolanglès.



 

logoCtp

 

logoTourbillon2


ue feder.png

logoAndorre

logoAquitaine

logoAragon

logoCatalogne

logoPaysBasque

logoLr

logoMP

logoNavarre