Regions climàtiques

Aquesta regió climàtica s'estén des Larrun fins Ossau i Ansó. A causa de la seva altitud moderada que limita l'efecte barrera, està exposada a les precipitacions de l'oest/sud-oest i a les del nord/nord-oest a la vegada, sent aquestes últimes especialment actives a causa de la proximitat de l'Atlàntic. Aquí trobem les acumulacions pluviomètriques més elevades dels Pirineus.

La capa de neu hivernal és irregular a causa de la relativa suavitat que procedeix de l'oceà, encara que és alimentada per l'abundància de precipitacions, el que fa que es mantingui a més de 1200 metres aproximadament.

Aquesta regió climàtica s'estén des d'Ossau fins a l'Aude occidental. Es troba relativament fora de perill de les precipitacions de l'oest/sud-oest que es concentren a dalt, en l'alta cadena fronterera. En canvi, es troba molt exposada a les precipitacions nord/nord-oest, que xoquen contra el massís. Aquest efecte barrera es percep fins al nivell de la plana (anell pluviomètric sub-pirinenc: 124 cm/any en Lannemezan) i s'accentua en el fons de les valls orientats al nord/nord-oest, on s'observen les acumulacions de precipitacions més importants (168 cm/any a Aulus-les-Bains). Els primers contraforts també reben nombroses precipitacions (154 cm/any en Chiroulet, als Alts-Pirineus), mentre que les àmplies valls que envolten el massís es troben més protegides (92 cm/any a Saint-Lary-Soulan; 90 cm/any a Luchon i 78 cm/any a Tarascon-sur-Ariège).

Gràcies al flux humit i fresc del nord, la capa de neu hivernal es manté a més de 1200 m.

Aquesta regió climàtica s'estén des d'Ansó fins al Cadí. Contràriament al que es pensa, la vessant espanyola no és per sistema més seca que la vessant francesa, si més no en termes d'acumulacions pluviomètriques.
En efecte, les precipitacions, sobretot d'oest a sud-oest, són menys freqüents, encara que més intenses, que a França. L'efecte d'acumulació a la muntanya actua menys, pel que fan falta grans massissos per reactivar aquestes precipitacions de gran altitud o moderada: això explicaria la sequera a la plana (aproximadament 50 cm/any) i les precipitacions moderades en els contraforts (100 cm/any a Sierra de Guara), mentre que la muntanya interior rep fortes precipitacions, encara que de manera irregular (125 cm/any a Benas i fins a 160 cm/any a les valls occidentals de Gallego i Canfranc). Finalment, més a l'est el flux de l'oest/sud-oest perd activitat (80 cm/any a Esterri d'Àneu, 96 cm/any a Andorra, 60 cm/any a la Cerdanya).

L'alta cadena fronterera torna a elevar allà on estigui l'aire oceànic temperat del nord-oest, la qual cosa accentua la variació tèrmica anual i fa que es produeixin hiverns tan freds com els de França. Els estius són molt més càlids i la capa de neu hivernal es manté per sobre dels 1500 metres.

Aquesta regió climàtica s'estén des d'Ossau fins al Carlit, per sobre dels 2000 metres. Es troba molt exposada a les precipitacions de l'oest al sud-oest, excepte la cimera entre Ariège i la Val d'Aran i els voltants del Pic del Midi de Bigorre, més exposats a les precipitacions nord/nord-oest a causa que estan més retirats de l'alta cadena.
Les acumulacions pluviomètriques, sobretot en forma de neu, són bastant homogènies d'un massís a l'altre tot i un lleuger descens d'oest a est. El Balaitus és probablement el "3000" que més precipitacions rep.

La capa de neu dels aproximadament 2000 metres apareix, normalment, al novembre i es fon a l'abril.

Aquesta última regió climàtica, la més heterogènia del massís, s'estén des d'Aude fins l'Albera i des de l'Albera fins al Cadí.
Les precipitacions de l'oest/sud-oest, i encara més les del nord/nord-oest, són febles. Les primeres afecten, de manera apreciable, a la Serra del Cadí per després afeblir al Puigmal, el Canigó i el Madres, mentre que les segones afecten el Madres i al Canigó, però gairebé no arriben al Cadí.
A més, el fet que la cadena es suavitzi cap a l'est neutralitza, en part, l'efecte d'acumulació en el massís. El vent (la tramuntana) troba, per tant, un lloc per on passar, i sovint es torna violent.

Les precipitacions d'origen mediterrani o meridional, encara que més rares i molt aleatòries d'una vessant a l'altra, es mostren particularment actives al sud del Canigó (Vall del Tec, regió d'Olot) on s'observen les acumulacions anuals més importants (La Preste 129 cm/any, Núria 110 cm/any). La vall del Tet és molt més seca (Prada 54 cm/any, Mont Louis 78 cm/any).
Les temperatures són més o menys idèntiques a les de la mitja muntanya de la vessant espanyola, excepte a la Serra de les Alberes, a prop del mar, on la variació de la temperatura anual disminueix (hiverns més suaus i estius més frescos). La capa de neu d'hivern es manté per sobre dels 1500 metres.