Aspectes socioeconòmics i recursos naturals
L'economia de muntanya s'ha orientat, principalment, cap al sector serveis (80% del PIB a Andorra, per exemple) a causa del creixement de la població residencial i a les activitats turístiques, augmentant, de forma notable, tots els sectors econòmics entre 1999 i 2006 (del 9 al 26%). No obstant això, paral·lelament a aquesta evolució, les activitats tradicionals i, sobretot, la indústria (-5%), l'agricultura (-9%) i el sector de la indústria de la fusta travessen dificultats.
Emmarcats dins dels territoris pirinencs, l'agricultura i el pasturatge han donat forma al paisatge dels Pirineus que avui coneixem, permetent mantenir les activitats i, per tant, el teixit social, a les zones rurals. L'agricultura dels Pirineus francesos és especialment variada. Els sistemes agrícoles, que reuneixen diversos tipus de producció, representen més d'una quart de les explotacions. El bestiar herbívor predomina al massís pirinenc.
Encara avui en dia, el massís pirinenc és molt rural. D'aquesta manera, es tracta de subratllar la importància dels massissos forestals i les zones naturals que es beneficien de mesures de protecció del paisatge i/o del medi ambient. L'alta muntanya calcària és una de les característiques més importants de la cadena.
A banda i banda de la frontera, trobem: 57 llocs classificats com paisatges de gran valor, 56 llocs que presenten un gran interès ornitològic (ZICO i ZEPA)1, 187 llocs Natura 2000 o equivalent, 66 reserves naturals, 3 parcs nacionals, 11 parcs regionals i 1 zona patrimoni mundial de la UNESCO (Mont Perdut).
