Accions de protecció i millora de la qualitat de sistemes de molleres als Pirineus catalans en l'àmbit del projecte GREEN

Esteu aquí

Accions de protecció i millora de la qualitat de sistemes de molleres als Pirineus catalans en l'àmbit del projecte GREEN

  • 07 Mar

La serralada dels Pirineus és una gran reserva de biodiversitat caracteritzada per una forta diversitat de medis naturals, i d'espècies extraordinàries. Els espais naturals protegits inclouen una molt bona representació d'aquests medis i d'aquestes espècies.
La presència de medis naturals similars i problemàtiques de conservació d'hàbitats, o d'espècies similars, o l'existència d'iniciatives complementàries pel que fa a la protecció mediambiental, han conduït aquests espais naturals a cooperar per tal de posar en marxa, entre juny 2016 i maig 2019, el projecte GREEN "Gestió i posada en xarxa dels Espais Naturals del Pirineu".
Aquest projecte es coordina amb REPLIM, un altre projecte POCTEFA associat al OPCC2, en els aspectes relatius a llacs i torberes d'alta muntanya. En juliol de 2017, l'OPCC va organitzar una primera reunió de coordinació, per tal de potenciar posibles sinergies i evitar duplicar esforços en l'estudi i seguiment d'aquests sistemes aquàtics.

Figura 1. Efectos de la frecuentación ganadera al lago de Mollàs (arriba). La afectación va desde el herbivorismo y la compactación del suelo, a la destrucción severa de la vegetación (abajo, de izquierda a derecha).
Figura 1. Efectes de la freqüentació ramadera a l'estany de Mollàs (dalt). L'afectació va des de l'herbivorisme i la compactació del sòl, a la destrucció severa de la vegetació (baix, d'esquerra a dreta).

Pel que fa al Pirineu català, durant l'estiu de 2017 s'han emprès diferents accions relatives als sistemes de molleres en dues àrees protegides de Catalunya, el Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP) i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM). Aquestes accions tenen per objectiu protegir de la sobrepastura alguns sistemes de molleres molt singulars, i alhora fer-ne un seguiment acurat per analitzar la resposta dels sistemes a curt termini. Es tracta sobretot d'alguns indrets on el bestiar gros, sobretot boví i també equí, s'hi concentra especialment. Els efectes visibles són, més enllà de l'herbivorisme, l'aportació de dejeccions, la compactació generalitzada del sòl, i l'obertura de forats en la coberta vegetal per trencament del sistema edàfic i d'arrels. En els punts més pressionats, aquest trencament es generalitza i es formen notables superfícies fangoses amb erosió hídrica activa, i amb vegetació molt esparsa (figura 1). Les alteracions esmentades tenen conseqüències en el funcionament hidrològic i dels cicles biogeoquímics del sistema de molleres, i també en la rarificació de plantes especialistes sensibles..


Figura 2. Tancament d’una part del sistema de molleres de Pallerols, per protecció i seguiment dels canvis de vegetació i hidrològics.

Seguint els procediments acordats al projecte GREEN i la planificació realitzada des del Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona, els Parcs implicats han materialitzat unes superfícies d'exclusió de pastura mitjançant estaques i reixat, o pastor elèctric en alguns casos (figura 2). Per ara s'ha actuat en quatre localitats del PNAP i en una del PNAESM, a la qual se n'afegeix una altra (Estanyeres) realitzada fa un any en el projecte LIFE LimnoPirineus (figura 3). Aquests tancats són de mida variable (entre uns 500 m2 i uns 1200 m2), depenent de la localitat, i en tots els casos corresponen a una part del sistema de mollera, de manera que els diferents hàbitats del sistema es trobin representats tant dins com fora de l'àrea d'exclusió de pastura.


Figura 3. Localitats d'estudi de sistemes de mollera als espais protegits de Catalunya (PNAESM i PNAP).

A totes les localitats s'ha analitzat la vegetació, en base a inventaris específics detallats, i es recomana fer-ne el seguiment, tant dins com fora de la zona d'exclusió, els anys següents. També s'analitzarà el nivell i les propietats químiques de l'aigua freàtica. Amb aquest estudi, els investigadors del grup esmentat volem fonamentar científicament les accions de conservació de les molleres, i també adquirir coneixement relatiu a la resposta dels ecosistemes de muntanya als canvis d'ús del territori.

 

 

Comitè tècnic i Comité executiu

Govern d'Andorra Région Nouvelle-Aquitaine Gobierno de Aragón Generalitat de Catalunya Eusko Jaurlaritza | Gobierno Vasco Occitanie Nafarroako Gobernua | Gobierno de Navarra


Comitè de coordinació i socis del projecte OPCC2

FORESPIR CTP Universidad Zaragoza IPE - CSIC Conservatorie Botanique National EEAD - CSIC brgm


Cofinançadors del projecte OPCC2

Occitanie alima'agri POCTEFA Fundación Biodiversidad PIMA adapta

OBSERVATORI PIRINENC DEL CAMBI CLIMÀTIC

Avenida Nuestra Señora de la Victoria, 8
22.700 - Jaca
Huesca - España

+34 974 36 31 00
info_opcc@ctp.org

Contactà