Turisme

Esteu aquí

Per a un gran nombre de turistes, les condicions climàtiques del lloc on passaran les vacances determinen l’organització del viatge, i és que, el turistes planifiquen els viatges de forma que puguin gaudir de les condicions òptimes per dur a terme les activitats que desitgen allà on van. 

D’una banda, el canvi climàtic pot provocar efectes directes en els turistes com a conseqüència de la modificació de les condicions de confort tèrmic. D’altra banda, també pot resultar decisiu a l’hora de determinar les condicions necessàries per practicar certes activitats (com per exemple, que hi hagi una cobertura i uns gruixos de neus suficients per practicar l’esquí). Així mateix, també pot provocar alteracions ambientals amb efectes contextuals negatius. En particular, aspectes com la presència o no de certes espècies de fauna i flora emblemàtica, la qualitat dels ecosistemes, l’estat de les formacions naturals iconogràfiques i de l'entorn en general, també poden veure’s afectats pel canvi climàtic, cosa que pot acabar provocant una pèrdua de l’interès turístic de les zones afectades. 

Entre els impactes del canvi climàtic en aquest sector, des de l'Observatori Pirinenc del Canvi climàtic destaquem els següents:

Reducció de l’atractiu turístic hivernal de les estacions d’esquí

el turisme d’hivern és la principal font d’ingressos i la força motriu del desenvolupament local en moltes zones dels Pirineus. No obstant això, els darrers anys aquest sector de la indústria turística s’ha identificat com un sector extremadament vulnerable als efectes del canvi climàtic. 

L’augment significatiu de les temperatures mitjanes, màximes i mínimes hivernals registrat a banda i banda del massís durant el segle passat, està disminuint el nombre dies amb una acumulació de neu suficient per a poder desenvolupar amb normalitat les diverses modalitats d’esquí alpí i s’està produint una migració cap a cotes superiors de la línia d’acumulació de la neu.

També s’ha anat posposant progressivament la data d’inici de la temporada d’esquí (en funció de la disponibilitat de neu natural), amb retards que oscil·len entre 5 i 55 dies a les estacions que es troben a cotes baixes i entre 5 i 30 dies a les estacions situades a cotes mitjanes. Aquests retards tenen implicacions econòmiques, ja que generalment comporten una reducció dels ingressos anuals.

Atès que el retard en l’inici de la temporada de neu coincideix amb la temporada de més demanda turística, les estacions d’esquí es veuen sistemàticament obligades a recórrer a la innivació artificial per tal de poder romandre operatives, cosa que té una important repercussió econòmica com a conseqüència de la despesa energètica que comporta aquest sistema i de l’elevat cost de manteniment dels equips d’innivació artificial 

 

Puesto que el retraso del inicio de la temporada de nieve coincide con la temporada de mayor demanda turística, las estaciones de esquí se ven sistemáticamente obligadas a recurrir a la innivación artificial para permanecer operativas, con importantes repercusiones económicas por el gasto energético, coste de mantenimiento asociados a los equipos de innivación artificial i costos ambientals associats a la creixent demanda hídrica.

A més a més, l’augment de les temperatures hivernals també afectarà la capacitat de produir neu artificial de forma eficient, fet que implica un increment dels costos de producció i una disminució dels dies idonis per a produir neu artificial


Evolució de la capacitat operativa de les estacions d’esquí dels Pirineus sense producció de neu artificial i amb producció de neu artificial, per a dos horitzons temporals i escenaris futurs diferents (+ 2º C, per als anys 2051-2070, i + 4 ºC per al període comprès entre 2071-2100). El color dels punts fa referència a les previsions sobre la capacitat operativa de les estacions en funció dels diferents escenaris. En blau es mostren les estacions que es preveu que mantindran la seva capacitat operativa; en groc, les estacions que podran mantenir la seva capacitat si produeixen neu artificial i, en vermell, les estacions que es preveu que alguns anys tindran dificultats per operar, fins i tot produint neu artificial com a mesura d’adaptació. La mida dels punts és proporcional al nombre d’esquiadors per any de cadascuna de les estacions estudiades. Font: Pons et al. 2015

 

Tot i que els estudis sobre l’impacte del canvi climàtic en el turisme d’hivern no són gaire encoratjadors per a aquest sector, és important recordar que les estacions dels Pirineus poden presentar diferències notòries en el grau de sensibilitat i vulnerabilitat al canvi climàtic en funció de les diferents característiques, tant geogràfiques com topogràfiques i de gestió 

 

Alteració del elements iconogràfics del paisatge pirinenc 

un altre tipus d’impacte que el canvi climàtic pot exercir sobre el sector turístic dels Pirineus són els canvis en el paisatge, i en especial, l’acceleració del procés de degradació d’alguns elements iconogràfics del paisatge d’alta muntanya, com ara les torberes, les glaceres i els llacs.

D’altra banda, els efectes de l’escalfament global en la biodiversitat del massís, com ara els canvis fisiològics en els boscos, el desplaçament de les comunitats vegetals cap a cotes superiors o la reducció de la biodiversitat, poden contribuir, juntament amb la degradació dels elements iconogràfics descrits anteriorment, a reduir l’atractiu visual dels paisatges pirinencs. L´ús dels boscos per a dur a terme activitats de lleure també es podria veure afectat per un augment del risc d’incendis forestals, així com per la possibilitat que alguns rius i rierols s’assequin o que la qualitat de l’aigua es vegi afectada per la disminució de les precipitacions en determinades estacions de l’any. 

Imatge de la glacera del Mont Perdut l’estiu de l’any 1981 (esquerra) i l’estiu de 2011 (dreta). Font: López-Moreno et al., 2016

 

 

 

 

Augment del risc per a les infraestructures turístiques com a conseqüència dels fenòmens hidrològics, geològics i dels esdeveniments climàtics extrems 

La influència del canvi climàtic sobre els riscos hidrològics i els riscos derivats dels esdeveniments climàtics extrems es configura com un element d’inestabilitat capaç de generar greus danys a les infraestructures relacionades directa i indirectament amb el sector turístic als Pirineus (complexos hotelers i apartaments rurals, refugis, instal·lacions de telecomunicacions, carreteres de muntanya i senders turistes), i fins tot en determinats casos, comprometre la integritat de les poblacions situades en aquestes zones.

Les possibles implicacions d’un augment dels riscos hidrològics i meteorològics en el sector turístic inclouen tant els danys directes a persones com els danys a les instal·lacions destinades a l’allotjament i a les infraestructures turístiques. Entre els fenòmens hidrològics i geològics que poden provocar danys greus i que més poden variar el seu comportament a causa del canvi climàtic destaquen: les inundacions sobtades o les crescudes provocades per una major freqüència de precipitacions intenses, i els corriments i esllavissades de terra associats a un augment dels cicles de gel i desglaç conseqüència d’una major variabilitat climàtica (Keiler et al., 2010; Raia et al. 2012).

 

 

 

Prolongació de l’estació de turisme de muntanya 

El canvi climàtic també podria tenir efectes positius en el turisme de muntanya. La prolongació de l’estació estival, unes temperatures més suaus a la primavera i a la tardor i el descens de les temperatures mínimes, poden fer que un major nombre de persones opti per la muntanya com a destinació turística, en detriment d’altres destinacions menys confortables com a conseqüència de les elevades temperatures.

Això podria traduir-se en un avantatge pels Pirineus en termes competitius respecte a les zones turístiques de sol i platja a mesura que els turistes optin cada cop més per passar les seves vacances en zones de muntanya en lloc de fer-ho al litoral, on un augment de les temperatures mitjanes i màximes podria disminuir de forma significativa la idoneïtat climàtica de les cotes baixes 

 

 

 

Conclusions 

El sector turístic dels Pirineus presenta una elevada vulnerabilitat a l’impacte del canvi climàtic. Aquest sector és al mateix temps un important motor econòmic d’aquest territori. La magnitud dels impactes previstos dependrà en gran mesura de les estratègies d’adaptació que adoptin els diferents actors del sector (turistes, tour-operadors i autoritats de gestió), i de la capacitat que aquests tinguin per dur a terme una gestió adaptativa. 

Entre els principals reptes del sector per augmentar la seva resiliència davant els efectes negatius del canvi climàtic, caldrà:

 

  • Readaptar els models de desenvolupament turístic per tal de fomentar la resiliència del sector davant de la futura disminució del nombre de dies esquiables i la major pressió ambiental associada a aquesta activitat i promoure les oportunitats emergents per al turisme de natura i muntanya (concepte d’estacions de muntanya);

  • Reduir la vulnerabilitat de les infraestructures turístiques davant del possible augment dels esdeveniments hidrològics, geològics i climàtics extrems, i garantir la integritat física dels turistes;
    Reforçar les estratègies i els plans de gestió del medi natural per tal de disminuir la vulnerabilitat dels ecosistemes i de la biodiversitat dels Pirineus, especialment, als ecosistemes sensibles d’alta muntanya (estanys, glaceres, torberes etc.);

  • Garantir una gestió equilibrada dels recursos hídrics al sector turístic, en especial, a les conques alimentades per aigua de pluja;

  • Garantir la integritat física de les persones davant els riscos hidrometeorològics i climàtics que puguin veure’s agreujats pel canvi climàtic (crescudes, onades de calor, empitjorament de la qualitat de l’aire i de l’aigua etc.).

Geoportal

 

 

 

 

Accedir

OBSERVATORI PIRINENC DEL CANVI CLIMÀTIC

Avenida Nuestra Señora de la Victoria, 8
22.700 - Jaca
Huesca - España

+34 974 36 31 00
info_opcc@ctp.org

Contactar