La directiva de Vigilància i Resiliència del sòl ja s’ha publicat i dona tres anys de marge per al seu compliment
L’objectiu és mitigar els efectes del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, afavorir la seguretat alimentària i preparar el sòl davant de catàstrofes naturals
Tant l’Aliança de Sòls del Pirineu (ASPyr) —de la qual la CTP forma part— com el projecte SOLPYR, finançat al 65 % per la Unió Europea a través del Programa Interreg POCTEFA, estan alineats amb l’esperit de la norma
Establir un marc sòlid i coherent de vigilància del sòl que s’apliqui a tots els sòls de la Unió per reduir la seva contaminació i millorar-ne la resiliència. Aquest és l’objectiu de la nova Directiva de Vigilància i Resiliència del sòl, que ja s’ha publicat al Butlletí Oficial de la Unió Europea i que atorga als països un termini de tres anys (fins al desembre del 2028) per adaptar-se a les noves exigències, comunes als 27. La norma entra en vigor el pròxim 16 de desembre.
Amb aquest marc, i amb la mirada posada en el 2050, la norma pretén: reduir la contaminació del sòl a nivells que ja no es considerin nocius per a la salut humana ni per al medi ambient; millorar contínuament la salut del sòl a la Unió; mantenir els sòls en bon estat de salut; i prevenir i abordar tots els aspectes relacionats amb la seva degradació.
Garantir la seguretat alimentària
El propòsit d’aquesta directiva és que els sòls puguin “prestar múltiples serveis ecosistèmics a una escala suficient per satisfer les necessitats ambientals, socials i econòmiques” i permetin “prevenir i mitigar els efectes del canvi climàtic i de la pèrdua de biodiversitat”. Reforçant aquesta idea, la Unió Europea pretén augmentar “la resiliència del sòl davant les catàstrofes naturals i garantir la seguretat alimentària”.
D’acord amb la Directiva, els Estats membres establiran sistemes de vigilància per avaluar l’estat físic, químic i biològic dels sòls del seu territori, basats en una metodologia comuna de la UE. A més, informaran periòdicament la Comissió i l’Agència Europea del Medi Ambient sobre la situació pel que fa a la salut del sòl, l’ocupació del sòl i els terrenys contaminats, vetllant perquè hi hagi dades comparables a tota la UE i que es puguin adoptar mesures coordinades per afrontar la degradació del sòl. També es prendran mesures per a la vigilància de contaminants emergents com les substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades (PFAS), els plaguicides i els microplàstics.
Un esperit alineat amb ASPyr i SOLPYR
La nova Directiva europea de vigilància i resiliència del sòl marca un impuls polític clar perquè els Estats i els territoris reforcin la protecció i el seguiment dels seus sòls. En aquest context, tant l’Aliança de Sòls del Pirineu (ASPyr) —en la qual la CTP forma part per articular els actors pirinencs al voltant de la salut del sòl— com el projecte SOLPYR, finançat al 65 % per la Unió Europea a través del Programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027) i en què l’OPCC és soci, s’inscriuen plenament en aquesta dinàmica i treballen per situar la salut del sòl com una prioritat, mobilitzar els actors locals i enfortir les capacitats col·lectives per afrontar els desafiaments ambientals i climàtics.
En conjunt, la Directiva, ASPyr i SOLPYR es reforcen mútuament en avançar cap a una visió compartida: reconèixer el sòl com un recurs clau per al futur i promoure’n la protecció de manera coordinada i duradora.
La nova Directiva europea defineix descriptors comuns del sòl i estableix classes per descriure la salut del sòl, vinculades a valors objectiu no vinculants a escala de la UE i a valors desencadenants nacionals. Això ajudarà els Estats membres a determinar les prioritats i a aplicar gradualment mesures que condueixin a uns sòls més sans. A més, la Comissió els ajudarà mitjançant el desenvolupament d’eines i metodologies comunes i l’accés a l’intercanvi de bones pràctiques.
Neutralitat climàtica
Uns sòls sans són crucials per assolir els objectius de neutralitat climàtica de la UE i contribueixen a frenar la desertificació i la degradació del sòl i a preservar la biodiversitat i la salut humana. Tanmateix, segons les dades disponibles, més del 60 % dels sòls europeus es troben en mal estat i els estudis demostren que s’estan degradant encara més. La degradació del sòl es veu agreujada per una gestió insostenible del sòl, la contaminació i la sobreexplotació, als quals s’afegeixen els efectes del canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems.
Més informació del Consell Europeu sobre la Directiva